diumenge, 28 d’agost del 2011

Aires de Mar


Aquests dies han estat tranquils. He aprofitat per passejar vora mar i recarregar piles. És clar que no m'he pogut estar de pintar una muixarra acabada de pescar (aquí l'anomenem 'dorada').
Us la deixo amb glaçons perquè feia molta calor, juntament amb unes flors que sempre fan festa.
Comença una nova aventura...


dijous, 4 d’agost del 2011

Saló Internacional de l'Aquarel·la - St. Yrieix la Perche

Vaig tenir ocasió de conèixer a la Dolors Bolaños, a l'Aitor Renteria i al Carlos Espiga. Tots tres encantadors.
Em va fer molta il·lusió conéixer la Lélie Abadie, per a mi una gran mestra del retrat.
Els veureu tots al vídeo, així com Elisabeth Hoffmann que exposava al meu costat, Hélène Darmagnac, Raymond Frank, Roland Sanchez, Kristina Jurick, Christine Crehalet, Jean-Claude Pouyadou, Paulette Cazales i David Chauvin.
I d'altres que no surten, encara que no per això menys importants, com ara Maryse De May, Patrick Lacerbal, Jacky Revers, Jean Vigue,Mai Courban, Antonina Sinitsyna i Jean-Michel Devaux.

Vull donar les gràcies als organitzadors, especialment a Jean-Claude Pouyadou i Jean-Michel Devaux, a qui agraeixo la seva acollida i amabilitat.

Cal dir que les obres que vaig poder contemplar són d'un nivell excel·lent i posen de manifest el bon moment que viu l'aquarel·la a França.Enllaç
I això és tot. Ara cal digerir tot el que he vist i sentit durant tots aquests intensos dies.

Ens tornem a trobar desprès de les vacances.

Bon estiu a tothom!



dimarts, 2 d’agost del 2011

Juan Carlos Cardesín

Jardins de la Casa Sagrera de Terrassa. Obra de Juan Carlos Cardesín


Permeteu-me que abans de relatar-vos el meu viatge a França, us parli d'un artista amic meu que admiro profundament pel seu compromís amb la recerca del procés creatiu.
El vaig descobrir fa temps, per casualitat, i les seves obres em van colpir des del primer instant. Em vaig posar en contacte amb ell, i gràcies a la seva generositat, he pogut comptar amb la seva inestimable ajuda, coneixements i amistat sempre que ho he necessitat.
L'obra que us presento n'és un clar exemple. Està basada en una foto dels jardins de la Casa Sagrera de Terrassa que li vaig enviar, i va ser un regal com a mostra d'amistat que en Cardesín va fer a la Colla del Dimecres.
Per Nadal de l'any passat, el nostre amic, en Raimundo, me'l va oferir pel fet que en Cardesín em mencionava a la dedicatòria. Ara llueix a la nostra sala d'estar, però és una obra que pertany a tota la Colla.

El proper 3 d'agost, Juan Carlos Cardesín inaugura una nova exposició que romandrà oberta fins el 28 d'agost. Si esteu a la vora, us convido a visitar-la :

NOTESALVES
CONTENEDOR DE ARTE MAYOR DE PARDIÑAS 37
(PORTALES DE PIZARRO)
BÉJAR 37700
SALAMANCA

De dimecres a diumenge
de 18:00 a 21:00 hores

Si voleu veure la seva obra : http://juankarcardesin.blogspot.com/

Aquí us deixo les meves impressions sobre la seva obra :

No es tracta d'una acció intencionada. Cardesín pinta com respira i no obeeix a cap tàctica. És impossible dissociar vida i art en la seva obra perquè ambdues viuen en simbiosi i es retroalimenten per continuar existint. Simplement, en contemplar la seva obra ens sentim atrapats perquè les seves creacions ens parlen d'estats de consciència.
L'amor, la vida, la por, la soledat, la mort, temes que va desgranant, i que de vegades ratllen l'atreviment i la gosadia, mentre que d'altra banda és capaç de despullar els seus sentiments sense contemplacions i oferir el seu jo més íntim , fràgil i vulnerable.
No importa. L'important és ser conseqüent i honest amb si mateix per seguir avançant. Aquest és el seu full de ruta.
Els temes abordats, encara fins i tot els que pertanyen al seu món interior més íntim i personal, es converteixen en universals ja que reflecteixen la fragilitat de l'ésser humà: el deteriorament, la decrepitud, el dolor i el sofriment inherents a la vida i que tant atreuen com repugnen. Però també hi ha un Cardesín que ens mostra el seu fi i subtil sentit de l'humor, jugant a observar els objectes quotidians com si acabéssim de descobrir-los. Un extraordinari artista que tímidament ens demostra que encara hi ha un raig d'esperança.
Cardesín solca el seu propi camí, obrint bretxa i experimentant amb els mitjans al seu abast. En el seu cap bullen constantment idees noves, però sap esperar per donar-los forma, perquè la seva obra és producte d'una reflexió meditada i constant. La seva extrema humilitat respecte a la seva creació artística i la seva increïble generositat amb els amics no deixen de sorprendre'm i admirar profundament.
L'obra de Cardesín va deixant petjada durant el trajecte i obre pas a noves vies que segueixo amb admiració i sorpresa, perquè la genialitat creadora apareix en petites dosis i cal no perdre detall una vegada l'hem descoberta.

Terrassa, juliol del 2011
Anna Morales Puigcerver